La
UE i els EEUU estan negociant d'esquena de la ciutadania un Tractat
Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP en anglès), que suposarà
no solament l'afebliment o l'eliminació de les normatives
bàsiques europees en matèria de protecció laboral, sindical,
alimentària, financeres, de propietat intel·lectual, socials i
mediambientals, sinó un atemptat a la democràcia per part de les
empreses multinacionals i transnacionals que pretenen assegurar els seus
beneficis per sobre dels drets ciutadans i la conservació del medi
ambient. I els drets humans de la ciutadania ja no significaran gens.
Però és possible detenir-los, ja ho vam fer en 1998 quan la
mobilització ciutadana mundial va impedir que se signarà l'Acord
Multilateral d'Inversions (antecedent del TTIP a escala global).
Com
el TTIP encara ha de ser acordat i ratificat pels estats afectats
ATTAC
PV- Castelló
i CoopComUJI
criden a les associacions, organitzacions polítiques, sindicals , socials i plataformes ciutadanes de la
província de Castelló a formar un front actiu d'oposició a aquest i a
altres tractats de similars característiques, com el CETA i el TiSA,
i a col·laborar amb la resta de ciutats i regions de l'estat
espanyol que ja ho han fet. Per aquest motiu, us convoquem per
dimarts vinent dia 2 de desembre a les 19:00 h a la Sala de Graus de
la Facultat
de Ciències Humanes de la UJI (Av de Vicent Sos Baynat, s/n, 12071
Castelló de la Plana – Castelló).
Manifest NO al TTIP!
Les persones, el medi ambient i
la democràcia abans que els beneficis i els drets de les empreses
transnacionals i multinacionals
1 . Qui som?
Som una campanya formada per organitzacions de la societat civil que comparteixen una profunda preocupació per les diverses amenaces que planteja l’Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió entre l’Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica, coneguda per les sigles en anglès TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership) i el l’Acord Integral de Economia i Comerç entre l’Unió Europa i el Canada (Comprehensive Economic and Trade Agreement, conegut per les sigles CETA). Representem interessos públics molts diversos, incloent la protecció del medi ambient, la salut pública, l'agricultura, els drets del consumidor i la protecció de les normes alimentàries i agrícoles, el benestar animal, les normes socials i laborals, els drets dels treballadors, els drets de les dones, l'accés públic a la informació i els drets digitals i la defensa de serveis públics essencials com l'educació i el control públic i social dels sistemes financers, entre d'altres.
Tenim el ferm compromís de rebutjar les actuals negociacions sobre el TTIP,
per tal de garantir un debat polític transparent i democràtic. Tots els acords
han de servir al interès públic i al nostre futur comú.
2. Que és el TTIP?
El TTIP és un acord de gran abast que s'està negociant actualment entre la
Comissió Europea (en nom dels Estats membres de la Unió Europea -UE) i el
govern dels Estats Units (EUA). No es tracta de les barreres al comerç com els
aranzels, que ja són en general molt baixos entre la UE i els EUA. Es centra
sobretot en els reglaments, normes, drets corporatius i garanties d'inversió.
El TTIP té com a objectiu, suposadament, facilitar la inversió directa i
l'eliminació d'obstacles burocràtics innecessaris per a l'accés al mercat per a
les empreses d'ambdós costats de l'Atlàntic.
Tanmateix hi ha proves -provinents de les empreses i la indústria que està
participant d’alguna manera a les negociacions- que revelen que l'enfocament
sobre les barreres no aranzelàries i la convergència de la reglamentació entre
ambdues parts s'està utilitzant per impulsar la desregulació, una visió dels
drets de propietat intel·lectual que només fomenten monopolis, i una carrera
per igualar drets i estàndards a la baixa. Els pretesos beneficis econòmics no
tenen fonament i, en qualsevol cas, són marginals per a la societat en general,
fins i tot en el cas que fos cert el que expliquen els defensors de l’acord al respecte.
Més aviat tot indica que els objectius de l’acord amenacen importants drets
adquirits en les llargues lluites democràtiques i els interessos socials de la
ciutadania de la UE, dels EUA i de la resta del món.
Les negociacions s’estan fent a porta tancada, sense una consulta pública
efectiva. Els parlaments nacionals no són informats sobre els detalls dels
textos de negociació de la Comissió. Els fragments d'informació que han estat
publicats -o filtrats- plantegen considerables preocupacions.
3. Quines són les nostres preocupacions?
• La manca de transparència i de procediments democràtics, el que fa
impossible per a la ciutadania i la societat civil seguir les negociacions per
tal de garantir que els interessos públics estan sent protegits. Actualment
aquestes negociacions estan molt esbiaixades: grups de pressió empresarials
tenen accés privilegiat a la informació i oportunitats per influir en les
negociacions.
• El capítol proposat sobre protecció d'inversions
i en particular la inclusió d'una disposició sobre el mecanisme de Solució de
Diferències Estat-Inversor (ISDS). Els ISDS donen als inversors drets exclusius
per demandar als estats quan considerin que alguna decisió democràtica
-realitzada per institucions representatives i per al interès general- es
considera que pot tenir impactes negatius en els seus guanys presents o futurs.
Aquests mecanismes es basen en judicis fora dels tribunals nacionals. Amb això
soscaven els sistemes legals de les nacions i de la UE, així com la sobirania
democràtica de la societat per a la formulació de lleis i polítiques d'interès
públic.
• La creació de noves estructures de governança
antidemocràtiques i procediments que tenen com a objectiu "harmonitzar les
regulacions" com el proposat Consell de Cooperació Regulatòria. Aquestes
estructures farien que les decisions preses en el marc del TTIP serien
constantment pressionades en secret per buròcrates no electes i grans lobbies empresarials. Aquestes
estructures no democràtiques amenacen amb rebaixar importants normes i regles
dissenyades per a la protecció dels interessos públics, o prohibir futures
millores, independentment de la seva necessitat i del mandat públic. També ens
preocupa l’objectiu d'enfortir la protecció dels "drets de propietat
intel·lectual", que, tal com està plantejat, ataca alguns dels nostres
drets bàsics com la salut, l'educació, la cultura i la llibertat expressió.
4. Demandes i objectius compartits:
Sobre la base dels valors de la solidaritat internacional, la justícia
social i la sostenibilitat ambiental i el respecte de tots els drets humans,
treballem amb els nostres aliats als EUA i en altres parts del món i exigim:
a) Transparència immediata: s'han de fer públics els textos de negociació de la Comissió, així com
tots els documents de negociació per permetre un debat públic obert i crític
sobre la TTIP i el CETA.
b) No al ISDS: Ens
oposem a aquests mecanismes de solució de discrepàncies estat-inversor i
mantenim amb fermesa la sobirania de les nostres societats i dels nostres
pobles per a la presa de decisions en la defensa i millora del interès públic i
el be comú per sobre dels interessos privats.
c) No al Consell de Cooperació Regulatòria: tota la
regulació de les operacions comercials, les condicions del comerç i
l'establiment d'estàndards de producció del producte i ha d'estar en mans dels
òrgans i processos controlats democràticament.
d) No a la desregulació i a la rebaixa dels estàndards
de protecció i al servei del interès públic: el
nivell de les normes socials i laborals, dels consumidors i de la salut
pública, la protecció del medi ambient, incloent la regeneració dels nostres
recursos naturals, el benestar animal, les normes sanitàries dels aliments i
les pràctiques agrícoles ambientalment sostenibles, l'accés a la informació i a
l'etiquetatge, la cultura i la medicina, la regulació del mercat financer, així
com la protecció de dades i altres drets digitals s'han de millorar, i no
"harmonitzar" fins al més baix comú denominador. El reconeixement
mutu d’estàndards no és acceptable en la mesura que soscava els nivells de
protecció acordats democràticament. Cal garantir que s’aplicarà el principi de
precaució.
e) No existeix pitjor desregulació que la
privatització dels serveis públics. Defensem
l’accés universal a una educació de qualitat, a l'atenció a la salut i altres
serveis públics com a instruments per a sostenir la reproducció social de la
vida i com una contractació pública que promou l'ocupació local i les economies
locals, la discriminació positiva, el tercer sector o economia social,
l’economia sostenible, la cura de les persones i al servei del interès públic.
En aquest sentit cal tenir present que els efectes de la privatització dels
serveis públics en diferents àmbits tenen un especial impacte en les condicions
de vida i de treball de les dones.
f) La promoció de pràctiques d'agricultura sostenible amb el medi ambient i
la protecció de la petita agricultura familiar.
g) Les institucions públiques han de mantenir el
poder polític i les estructures necessàries per protegir certs sectors
sensibles i salvaguardar les normes importants per a la nostra qualitat de
vida. Les normes laborals i ambientals internacionalment
acordades han de ser respectades. La violació contínua de les normes del
treball ha de ser objecte de sancions.
Finalment defensem la construcció d’unes relacions i polítiques comercials
entre els nostres pobles que posen en primer lloc les persones i el planeta,
garantint:
• els drets humans universals i inalienables de totes les persones,
inclosos els drets a una alimentació adequada, aigua, salut, drets sexuals i
reproductius, integritat física i psíquica, vestit, habitatge, educació,
protecció social, mobilitat, cultura, oci i a un medi ambient net;
• un treball decent, que permeta a la gent viure una vida digna, incloent
una renda adequada i els drets laborals;
• el reconeixement del treball reproductiu i de cura, dels treballs
informals de servei a les persones i a la comunitat Garantir una redistribució
equitativa i una reorganització socioeconòmica, de forma que no recaiguen
gairebé en exclusiva en les dones les tasques del benestar quotidià, així com
la igualtat de salaris per a homes i dones;
• una transició a una economia de baixes emissions de carboni. que no es
base en un consum excessiu, sinó en l'ús social i ecològicament responsable
dels recursos, i que permeti una vida digna sense posar en perill el suport
d'altres persones, generacions futures, així com de l’agricultura, de la flora
i la fauna;
• aconseguir una democratització significativa en tots els nivells de presa
de decisions;
• la lluita contra la pobresa i l’establiment de noves relacions de
solidaritat i equitat entre homes i dones i amb les persones d'altres regions i
el respecte dels drets de les persones refugiades i migrants;
• l’augment global del nivell de benestar econòmic, social i ambiental.
