Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute: Sergi Cutillas, Javier Soraluce, Carlos Sanchez-Mato
Finalment, l’Ecofin (Consell d’Assumptes Econòmics i Financers de la Unió Europea) ha acordat crear el fons per liquidar bancs a nivell europeu, o sigui, per garantir els diners dels dipositants, que s’anomenarà Mecanisme Únic de Resolució (MUR) (o els seu acrònim en anglès SRM, Single Resolution Mechanism).
,
,
En aquest nou pacte hi ha hagut, com passa darrerament, un guanyador
ben clar. Alemanya s’ha assegurat que la Comissió Europea no tingui
l’última paraula, evitant així que pugui liquidar bancs alemanys, a més
d’assegurar-se que no haurà de rescatar bancs estrangers amb diners dels
seus contribuents durant els propers 10 anys, tret que hi hagi nous
acords per avançar en la integració europea.
La banca europea anirà afegint a aquest fons 5.500 milions l’any,
fins arribar als 55.000 milions d’euros al 2026. Aquesta és una xifra
ridícula, en comparació amb les xifres que mou el sector bancari. El
fons estarà compartimentat per països fins aquesta data, la qual cosa
significa que si un banc espanyol fa fallida abans del 2026, el diners
que es faran servir seran la part que els bancs espanyols hagin
dipositat al fons. Si aquest fos el cas, és obvi que no hi haurien
suficients diners, ja que l’aportació dels bancs espanyols serà de 8.500
milions en els propers deu anys. Els diners que tenen els espanyols en
dipòsits de fins 100.000 euros protegits ascendien el 31 de desembre de
2012 a 795.000 milions d’euros (Font: Memòria Fons de Garantia de Dipòsits).
Facin els comptes. Si un banc mitjà fes fallida els 8.500 milions no
servirien ni per començar. Ens podem fer una idea de com les necessitats
de liquiditat del sistema bancari espanyol superen considerablement els
8.500 milions d’euros del MUR, amb l’informe elaborat per la PACD: “La il·legitimitat dels Rescats a la Banca a l’Estat espanyol“.
