Preparat per: Natacha Cingotti (Friends of Earth Europe), Pia Eberhardt (Corporate Europe Observatory) Timothé
Feodoroff (Transnational Institute),
Antoine Simon (Friends of Earth Europe), Ilana
Solomon (Sierra Club)
Amb la col·laboració de: Maxime
Combes (ATTAC France), Paul de Clerck (Friends of Earth Europe),
Peter Fuchs (Powershift), Pietje Vervest
(Transnational Institute)
Traducció: David Hervás (Attac País Valencià)
L’acord
comercial que s'està negociant actualment entre la Unió Europea (UE) i els
Estats Units d’Amèrica (EUA) amenaça la capacitat dels Governs per protegir a
les comunitats, la població i el medi ambient de noves tecnologies perilloses
com el fracking.
El Tractat
Transatlàntic de Comerç i Inversió (conegut som TTIP per les sigles en anglès
de Transatlantic Trade and
Investment Partnership) abasta un gran ventall de temes i sectors, entre
els quals hi ha la seguretat alimentària, els productes transgènics, els
productes químics tòxics, els combustibles altament contaminants i la protecció
de dades. Les converses amenacen amb minvar o erosionar salvaguardes acordades
democràticament i establertes per protegir l'ambient i les persones en benefici
dels guanys de les grans empreses.
Capítol sobre inversions de el TTIP: protecció de
les inversions i amenaça a la democràcia
El TTIP amenaça
amb atorgar més drets a les empreses, a través d'una clàusula que contempla la
denominada ‘solució de controvèrsies entre inversors i Estats’ (ISDS en anglès;
també coneguda com a ‘solució de diferències entre inversors i Estats’). En cas
que s'incorpore a l'acord, permetrà a les corporacions reclamar una
indemnització per danys i perjudicis davant tribunals que funcionen a porta
tancada o ‘panells arbitrals’ si consideren que els seus guanys s'han vist
negativament afectats per qualsevol canvi en les normes o polítiques d'un país.
Això representa una amenaça per a les lleis acordades de forma democràtica i
concebudes per protegir a les comunitats i l'ambient.
Les companyies
que denuncien que les seves inversions – incloses les expectatives de beneficis
futurs– s'han vist afectades a causa d'un canvi de les polítiques del Govern
tindrien dret a reclamar una indemnització a través de tribunals internacionals
privats. Qualsevol companyia nord-americana (o amb una filial en els EUA) que
inverteixi a Europa podria recórrer a aquests importants drets reservats als
inversors per exigir que les hi compensi per futures prohibicions del fracking o un altre tipus de normes
entorn d'aquesta pràctica. Aquests tribunals no formen part del sistema
judicial convencional, sinó que s'estableixen de forma específica per dirimir
casos d'inversió. Els àrbitres solen mostrar una marcada preferència pels
inversors1 i manquen de
coneixements especialitzats sobre el nostre clima o el fracking. Les empreses ja estan usant els acords d'inversió
existents per reclamar danys i perjudicis als Governs, i al final són els
contribuents els que acaben pagant la factura.
La solució de controvèrsies inversor-Estat suscita
cada vegada més polèmica, entre altres coses perquè companyies mineres i
energètiques l'estan usant per a qüestionar polítiques públiques. Per exemple, el gegant
suec Vattenfall està exigint més de 3.700 milions d'euros al Govern alemany en
concepte d'indemnització després que el país votés a favor d'eliminar
progressivament l'energia nuclear2;
Pacific Rim, una companyia minera amb seu a Canadà, està reclamant 315 milions
de dòlars de compensació a El Salvador després que el Govern d'aquest país li
negués una llicència per desenvolupar un projecte d'explotació d'or amb
conseqüències potencialment devastadores3;
i la companyia Lone Pine Resources ha demandat a Canadà i li exigeix 250
milions de dòlars canadencs per haver dictat una moratòria sobre el fracking a la regió del Quebec.
Companyies d'energia i gas estan reclamant drets
sobre les grans conques de gas d'esquist de Canadà. Es calcula que la conca de Utica,
que jeu sota la vall del riu Sant Llorenç al Quebec, conté més de 5 trilions de
metres cúbics de gas natural.
Però la resistència pública al fracking, així com la creixent evidència
de la contaminació de l'aigua, va convèncer al govern de Quebec d'imposar una
moratòria sobre aquesta activitat al juny de 2011, de manera que es va prohibir
perforar sota el riu Sant Llorenç fins que es completés el pertinent estudi
d'impacte ambiental. Es van revocar tots els drets miners, incloses les
llicències de la companyia de petroli i gas Lone Pine Resources. En 2012, la
moratòria es va estendre a l'exploració i desenvolupament de gas d'esquist en Quebec.
Lone Pine Resources va anunciar la seva intenció
de qüestionar la legalitat de la moratòria. Però en lloc de fer-ho davant un tribunal
canadenc, l'empresa, amb seu a Canadà, està usant la seva filial nord-americana
en Delaware per presentar la demanda a l'empara del Tractat de Lliure Comerç
d'Amèrica del Nord (conegut com NAFTA per les 9 sigles en anglés de North America Free Trade Association),
al que solament poden recórrer les empreses dels EUA i Mèxic. L'empresa està
reclamant a Canadà 250 milions de dòlars canadencs més interessos en concepte
d'indemnització4
Lone Pine sosté que la moratòria de Quebec és
“arbitrària, capritxosa i significa la revocació il·legal del valuós dret d'explotar
gas i petroli”. L'empresa afirma que el Govern va actuar “sense un propòsit
públic definit”, encara que la moratòria és sol temporal, fins que s'estudien
degudament els impactes ambientals. Milos Barutciski, un advocat del bufet
Bennett Jones que representa a Lone Pine, descriu la decisió com una “acció
administrativa capritxosa que es va prendre per motius merament polítics, que
és exactament contra el que se suposa que protegeixen els drets del NAFTA als
inversors”5.
Pot ser que semble increïble, però segons el NAFTA,
el dret de Lone Pine a obtenir guanys és més important que el dret a l'aigua
neta o el dret de les comunitats a oposar-se a projectes extractius destructius
com el fracking.
La creixent resistència al fracking
als Estats Units
La pràctica del fracking als Estats Units està molt estesa. La indústria del gas i
del petroli ja està emprant el fracking
– o pretén fer-ho – en 31 estats del país, on ja hi ha més de 500.000 pous
actius de gas natural. Els estats on més es practica el fracking són Pennsylvania, Ohio, West Virginia, Oklahoma i Texas.
El fracking
i la producció de gas natural estan escassament regulats, tant a escala federal
com a local. A escala federal, la indústria del petroli i el gas estan exemptes
de les set lleis ambientals fonamentals, com la Llei sobre Seguretat de l'Aigua
Potable, la Llei de l'Aire Net i la Llei d'Aigua Neta.
El fracking
és un procés intrínsecament perillós, per la qual cosa la manca de regulacions
efectives equival a una recepta per al desastre per a les comunitats i el medi ambient.
Milions de nord-americans viuen, treballen i van a escola prop de pous i
canonades de gas natural. Cada vegada existeixen més proves que la producció de
gas, inclòs el fracking, i
l'eliminació de residus, està contaminant l'aigua potable, l'aire i els sòls,
destruint el clima i provocant terratrèmols .Com a resultat, comunitats de tots
els EUA estan sofrint, entre uns altres, greus riscos i impactes per a la
salut.
A escala local, l'oposició generalitzada al fracking impulsada per grups de base ha
portat al fet que cents de ciutats i pobles de tot el país aproven normes que
imposen prohibicions o moratòries sobre el fracking.
Donada la necessitat de protegir a les comunitats
nord-americanes, és de vital importància que el TTIP no afeblisca les
iniciatives tendents a endurir les regulacions per a la indústria del gas
natural, que cerquen tancar els buits legals existents, i que estableixen
prohibicions i moratòries sobre el fracking.
Europa: la ciutadania diu ‘no’ al fracking.
L'oposició pública al fracking s'està propagant per tota Europa a mesura que la gent va
prenent consciència dels seus riscos potencials. Hi ha un sentit de
desconfiança creixent entre els ciutadans i les ciutadanes, i indicis de
resistència en tots els països europeus on s'ha proposat o s'ha començat a
desenvolupar ja la pràctica del fracking6. Diversos Governs han
respost a la preocupació pública amb moratòries, prohibicions de fet o amb
regulacions ambientals més severes.7
Encara que s'han realitzat algunes exploracions en
el Regne Unit, Polònia i Romania8,
França i Bulgària han imposat prohibicions al fracking i altres països han suspès temporalment les activitats
entorn d'est. Àustria i Lituània, per la seva banda, han enfortit els seus marcs
normatius.
Companyies que lluiten contra les prohibicions al fracking a Europa
Poderoses corporacions estan lluitant constantment
contra els intents de regular el fracking
en la UE i els seus Estats membres. En 2011, després que el fracking es prohibira a França, es van
suspendre les llicències de la companyia nord-americana de gas i petroli Schuepbach
i de la transnacional francesa Total. Ambdues companyies van interposar, per
separat, demandes contra l'Estat francès per recuperar les seves respectives
llicències. Total ha senyalat que respectarà la legislació francesa i no usarà
el fracking. Les dues causes s'estan
cursant en els tribunals francesos. Schuepbach també ha denunciat que la
prohibició francesa sobre el fracking
és inconstitucional. No obstant això, el Consell Constitucional francès va
fallar en contra de la companyia, sostenint que la prohibició representa un
mitjà vàlid per protegir l'ambient.
Les empreses energètiques tenen posades les seues
esperances en que els tribunals ordenen que s'aixequin les prohibicions que
pesen sobre el fracking. La inclusió
d'un mecanisme de solució de controvèrsies inversor-Estat en el TTIP els podria
proporcionar una eina jurídica més –i en alguns casos una segona oportunitat–
per qüestionar la posada en pràctica de polítiques d'interès públic.
El mecanisme de solució de controvèrsies inversor-Estat: el pla B dels
gegants de l'energia per vèncer la resistència al fracking
S'espera que en el capítol sobre inversions per el
TTIP es contemplen drets de gran abast que beneficien als inversors estrangers
i que podrien perjudicar les decisions dels Governs de prohibir o regular el fracking. Les companyies nord-americanes
amb inversions a Europa podrien denunciar directament les prohibicions o
regulacions davant tribunals internacionals privats.
Això significaria deixar el camí obert a
potencials demandes per milions d'euros en indemnitzacions que haurien de ser pagades, en última instància, pels
contribuents europeus. Les companyies de la UE que inverteixen en els EUA també
podrien qüestionar les regulacions federals o locals sobre el fracking.
El mecanisme de solució de controvèrsies inversor-
Estat està sent cada vegada més utilitzat per companyies mineres i energètiques
per qüestionar polítiques públiques en matèria de medi ambient, salut pública i
altres àrees, i que les empreses consideren que perjudiquen el valor de les
seves inversions, és a dir, dels seus guanys previstos.
El cas Lone Pine és alarmant en demostrar com els
Governs poden ser vulnerables a les controvèrsies inversor-Estat relatives al fracking i a altres projectes
controvertits d'energia i mineria. Les companyies que pretenguin extreure
combustibles fòssils no convencionals a Europa podran impugnar mesures preses
en interès públic sempre que tinguin una filial en els EUA.
Moltes empreses energètiques, com Chevron i Conoco
Philips, estan involucrades en projectes per extreure combustibles fòssils no
convencionals a Europa. Les companyies que tinguen inversions en els EUA i amb
una filial en un país de la UE tindrien els mateixos drets. Un mecanisme de
solució de controvèrsies inversor-Estat com el proposat en el TTIP posa a les
comunitats d'Europa i els EE.UU en situació de risc, i soscava la capacitat
dels nostres Governs per regular i prohibir pràctiques perilloses com el fracking.
Les indústries que contaminen estan pressionant per aconseguir drets
corporatius especials
No és d'estranyar que gegants de l'energia com
l'empresa nord-americana Chevron estiguen pressionant perquè el TTIP incloga
“un capítol de sobre inversions de primera categoria”. L'empresa, que és
assessora oficial del Representant Comercial dels EUA, va centrar tota la seva
resposta9 a la consulta
del Govern sobre el TTIP en el tema de la protecció d'inversions; “un dels
temes més importants a nivell global”, segons els seus propis termes. Chevron
està lliurant una controvertida batalla d'arbitratge contra Equador, tractant
d'evitar l'haver de pagar 9.500 milions de dòlars per netejar la contaminació
producte de la perforació petroliera en la selva amazònica, com ho va ordenar
un tribunal equatorià10.
El cas ha estat titllat de “notori ús indegut”11 de l'arbitratge d'inversions per eludir la justícia.
Segons la companyia, el capítol de protecció d'inversions del TTIP ha d'obligar
als Governs a “abstenir-se de soscavar les legítimes expectatives de les
empreses basades en les seves inversions” .
El missatge de Chevron als negociadors comercials dels Estats Units
Si Chevron se surt amb la seva, les empreses que
estan explotant combustibles fòssils no convencionals veurien els riscos de les
seves inversions reduir-se gairebé a zero. I si les comunitats afectades
s'oposen al fracking o el Govern
imposa noves regulacions sobre aquest tema, els contribuents poden acabar
pagant la factura.
Les proves demostren que la mera amenaça d'una controvèrsia
inversor-Estat pot tenir un efecte desencoratjador per a la voluntat dels
Governs de regular, de manera que les corporacions amb la sola l'amenaça d'accions
legals podrien acabar amb processos legislatius. Els països que estan
analitzant la viabilitat de projectes d'explotació de combustibles fòssils no
convencionals o que manquen de marcs normatius que brinden de una forta protecció
es troben en una situació especialment perillosa. I les comunitats que pateixen
els impactes sanitaris i ambientals de projectes energètics contaminants no
tindran cap dret a defensar-se.
Una carta transatlàntica de drets corporatius
El govern dels EUA i la Comissió Europea semblen decidits
a incloure disposicions en matèria de solució de controvèrsies inversor-Estat
en el TTIP. El Representant Comercial dels EUA va enumerar “procediments per
solucionar controvèrsies entre inversors nord-americans i la UE i els seus
Estats membres” com un dels objectius clau quan va presentar el seu informe
davant Congrés del seu país12.
El mandat de negociació de la UE filtrat inclou detalls respecte a un “mecanisme
modern de solució de controvèrsies inversor-Estat” i drets de gran abast per
als inversors13.
Disposicions similars s'inclouen en l'acord comercial
entre la UE i Canadà (CETA, Canada Europe
Trade Agreement), que és considerat com una sort d'avantprojecte per el TTIP.
Malgrat les negatives oficials14,
els drets dels inversors en el CETA posarien en perill les polítiques internes
i és probable que desanimen l'adopció de noves regles per protegir el medi ambient
i a la societat . Si es ratifica, serà el primer acord paneuropeu que atorga
als inversors estrangers drets tan amplis en el marc del dret internacional. Fins
i tot si una de les parts ho rescindeix, aquests drets seguirien vigents durant
20 anys. No és sorprendre, per tant, que els especialistes en mineria estiguin
elogiant el CETA com un acord “històric” que tindria “importants conseqüències per
al sector miner”.15
Riscos que van més enllà dels privilegis als inversors
El fracking
ha generat per primera vegada la oportunitat de que els EUA es converteixin en
un gran exportador de gas natural. Els Estats membres de la UE, que produeixen
poc gas natural, estan àvids d'importar-ho dels EUA I la indústria del gas desitja
exportar gas extret en els EUA mitjançant fracking
a la UE, on pot cobrar-lo prop de tres vegades més car que en els EUA.
El·TTIP facilitaria les exportacions de gas
natural liquat (GNL) dels EUA a la UE. De fet, si en
el tractat s'inclou l'anomenat “tractament
nacional per al comerç de gas natural”, el Departament d'Energia nord-americà
estaria obligat legalment a aprovar automàticament les exportacions de GNL dels
EUA a la UE sense ni tan sols revisar el seu impacte. La UE vol encara més, i
busca un accés més ràpid al gas, petroli i carbó dels EUA, proposant uns termes
que implicarien que ni els Governs dels EUA i la UE podrien restringir les
exportacions de carbó, gas i petroli.
L'augment de les exportacions de GNL podria ser
una amenaça per al nostre ambient i clima per diversos motius, entre els quals:
• Més fracking:
l'exportació de gas natural fomentarà un augment en la seva producció, que en
la seva gran majoria procedirà de fonts no convencionals i, que gairebé sempre
requerirà l'ús de fracking.
• Exacerbació del canvi climàtic: el GNL és un
combustible intensiu en carboni, amb unes emissions en el seu cicle de vida
notablement superiors a les del gas natural. L'energia que es necessita per refredar,
liquar i emmagatzemar el gas natural per poder transportar-ho a l'exterior fa que
el GNL demande més energia i genere més gasos d'efecte hivernacle que el gas
natural comú. D'altra banda, obrir les reserves de gas natural a l'exportació il·limitada
augmentarà la dependència dels combustibles fòssils, amb significatius impactes
en el clima.
• Consolidació de la infraestructura dels combustibles
fòssils i increment de les emissions de metà: les exportacions de GNL exigeixen
una gran infraestructura industrial, com una nova xarxa de pous, terminals,
plantes de liqüefacció i regasificació, gasoductes i compressors. S'ha
descobert que aquesta infraestructura allibera metà, un gas d'efecte hivernacle
que és 86 vegades més potent que el CO2 per un període de menys 20 anys16. L'augment en les
exportacions, per tant, és probable que provoqui un increment en les emissions
de metà i exacerbi el canvi climàtic.
Encara que les conseqüències normatives de tot
això són crítiques, en el marc del TTIP els països signataris perdran la
capacitat de controlar o gestionar els nivells d'importació de gas natural, consolidant
una dependència encara major dels combustibles fòssils en els EUA i la UE.
Conclusió: no als drets excessius per a les corporacions en al TTIP
L'acord comercial transatlàntic va més enllà dels assumptes
comercials tradicionals. Podria tenir conseqüències serioses per a les
regulacions en pro del interès públic i del medi ambient. Això resulta encara
més preocupant perquè el TTIP està concebut com un model per a futurs acords de
comerç i inversió, que corporacions transnacionals com Chevron esperen replicar
a escala global.
Les operacions per extreure gas i petroli són
inversions de risc que poden tenir impactes irreversibles en les comunitats locals
i el medi ambient. És el deure dels Governs protegir la seua ciutadania
d'aquests impactes, i garantir que les empreses paguen les indemnitzacions
corresponents en cas que es produeixin danys. Atorgar als inversors drets especials
o excessius té l'efecte contrari, ja que implica que el risc de la inversió es
traspassa als contribuents i a la societat. Els Governs podrien veure's
obligats a compensar a les companyies per decisions preses per protegir a la
ciutadania i al medi ambient.
La batalla que està tenint lloc entorn de la
regulació del fracking brinda un clar exemple del que està en joc. Els
tribunals internacionals d'arbitratge ja s'estan emprant per qüestionar la
moratòria del fracking en Québec. I és molt probable que, de ser inclosos en
els acords comercials entre els EUA i la UE i entre Canadà i la UE, el
mecanisme de protecció d'inversions es podrà utilitzar per denunciar noves
prohibicions del fracking a escala nacional i local.
Sembla increïble que governs sobirans estiguin
disposats a cedir els seus poders normatius a tribunals d'inversions, permetent
d'aquesta manera que les empreses discuteixin les decisions preses de forma democràtica
amb l'objectiu de protegir a les comunitats i al medi ambient. L'entusiasme pels
acords comercials que contenen les esmentades clàusules –i el creixent ús
d'aquestes per part de les companyies– demostra que el risc és real.
Cal oposar resistència a aquestes ofensives per
evitar catàstrofes ambientals i crisis climàtiques, així com per defensar la
democràcia. El primer pas consisteix a lluitar contra la inclusió del mecanisme
de solució de controvèrsies inversor-Estat en els acords comercials entre la UE
i els EUA i Canadà.
Aquest informe és fruit de la col·laboració entre ATTAC France, Blue Planet
Project, Corporate Europe Observatory, Friends of the Earth Europe,
Powershift, Sierra Club i Transnational Institute.
NOTES:
6 Segons una
enquesta del Eurobaròmetre de gener de 2012, “el 74% dels europeus estaria
preocupat si al lloc on viu se implantara un projecte de extracció de
gas de esquist”, (http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/flash_arch_360_345_en.htm#360)
Segons la
Consulta Pública Europea 2013 organitzada por la Comisió Europea, el 64% de les
persones enquestades opina que els combustibles fòsils no convencionals “no haurien de desenvolupar-se a Europa en absolut”, http://ec.europa.eu/environment/integration/energy/pdf/Shale%20gas%20consultation_report.pdf
7 Com
França, Bulgària, Alemània, Irlanda, República Txeca, Dinamarca, Països Baixos, Àustria i Lituània.
13 Resposta de
la xarxa Seattle to Brussels a les suposadess reformes de la DG Comerç en l'àmbit de la solució de controvèrsies inversor-Estat, http://www.tni.org/article/s2b-refutes-european-commissions-defense-controversial-investor-state-dispute-settlement?context=70931
ATTAC Castelló no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.
