Kim Bizarri, Seattle to BrusselsNetwork
En octubre 2013, la xarxa Seattle
to Brussels (S2B) va publicar un informe sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP ) entre els Estats Units i l’Unió Europea que se està negociant de esquenes a la opinió pública.
Aquest article és una traducció del primer capítol de l'informe, dedicat
als efectes sobre els treballadors, on es detallen les amenaces què fan pesar les
negociacions transatlàntiques sobre els drets socials.
Dividits, sense protecció ni dret a la vaga
Molta tinta s’ha fet córrer en
els grans mitjans de comunicació lloant un acord de lliure canvi entre la Unió
europea i les Estats Units que hauria de permetre a les dues potències de una i
altra de l’atlàntic sortir del marasme econòmic.
En el seu discurs sobre l’estat
de la Unió el 13 de febrer de 2013, el President Obama anunciava: «llançarem les negociacions per una vasta
cooperació transatlàntica de comerç i d’inversió amb la Unió europea, perquè un
comerç atlàntic lliure i just permetrà crear milions de llocs de treball de
qualitat a Amèrica».
Declaracions de les quals el
comissari europeu al comerç Karel de Gucht
s’ha fet ressò: «Per Europa, els efectes
d'aquest acord que provem de concloure haurien de ser de l’ordre de 0,5 a 1%
del PIB, amb centenars de milers de llocs de treball creats… Aportarà nous
clients pels nostres productors, peces menys cares pels nostres productors i
una competència més gran qui farà les nostres empreses més eficaces» [1]
No obstant això si es consideren
aquestes xifres de més a prop, es comprova que els efectes econòmics del TTIP
són àmpliament sobreestimats. De fet, no només aquestes promeses en termes de
creació de riquesa i d’ocupació no seran probablement complides, sinó que les
polítiques de protecció social i el dret laboral, considerades com «barreres no aranzelàries» al comerç transatlàntic,
podrien ser seriosament posats en perill amb l’adopció de l’acord.
Previsions de creació de riquesa i d’ocupació exagerades
Fiant-se d’estudis de think tanks finançats per la indústria, la
Comissió Europea ha anunciat que el TTIP
podria crear dos milions de llocs de treball i augmentar el comerç
transatlàntic fins als 120 mil milions de dòlars en cinc anys [2]. Subvencionat
per alguns dels més importants actors de la finança (que tenen molt a guanyar
amb el TTIP)
com Deutsche
Bank,
BNP
Paribas,
Citigroup,
Santander, Barclays,
JP
Morgan, el Centre for
Economic Policy amb seu a Londres afirma que
els guanys per l’economia europea d’un acord transatlàntic se estimarien en 119
mil milions d’euros per any, un guany que gosen traduir en un augment de 545€
per any de mitjana en els ingressos de una família europea de quatre membres
[3].
Pel professor Clive George, senior economist de la Universitat de Manchester, que ha realitzat nombrosos
estudis d’impacte de les negociacions comercials per la Comissió Europea,
aquestes previsions han de ser preses amb la més gran precaució, considerant
que «els models econòmics sobre els quals
aquests estimacions s’han basat han estat descrits per diversos economistes de
renom com "extremadament especulatius"» [4]. George anota que
nombroses previsions entusiastes sobre els efectes econòmics del TTIP s’han
basat en un creixement del 0,5%, previsió que l’estudi d’impacte de la mateixa
Comissió Europea qualifica d’optimista. Segons aquest estudi, és més probable
que l’augment sigui de l’ordre de 0,1% és a dir un augment de 0,01% per any
sobre un període de 10 anys). Aquest augment, com el professor George ho anota,
«és irrellevant, i la Comissió europea ho
sap » [5].
En un mateix registre, el departament d’estudi d’impacte
del Parlament Europeu ha criticat la metodologia de l’estudi de la Comissió sobre
l’acord transatlàntic, per l’absència de «dades
quantitatives» necessàries per comprendre l’origen dels resultats, per «una avaluació insuficient dels riscos i
inconvenient» lligats a l’acord i per «l’absència
de verificació pel que fa a la credibilitat del model emprat, qui sembla basat
en hipòtesis idealitzades »[6].
Pel periodista
Jens Berger, «els "crims" comesos en
nom de l’econometria tenen tant a veure amb la ciència com la meteorologia té a
veure amb els budells dels pollastres clorats (NdT : referència als bruixots vudú
que llegeixen el futur en les entranyes dels pollastres). Models econòmics cada
vegada més complexos es van succeint, semblant fruit del decurs lògic de
l’avanç científic, encara que ni són lògics, ni científics. Serà sempre
possible de trobar l’"institut" capaç de produir els resultats
desitjats via aquest tipus de models.» [7]
Per preveure les conseqüències probables de noves
negociacions comercials, el mètode més fiable, segons Clive George, consisteix en
considerar les experiències precedents d’acords comercials [8]. Un mètode en
efecte més fiable... però del qual els resultats es mostren menys brillants.
Perquè si s’analitzen de més a prop els efectes de l’Acord de Lliure Canvi Nord-americà (NAFTA en anglès), que té nombroses similituds amb el TTIP, els
resultats són inapel·lables : la creacions de llocs de treball no aparegué
enlloc… Va ser fins i tot el contrari !
Acord de lliure canvi
nord-americà : un milió de llocs de treballa destruïts als Estats Units
Quan el NAFTA va ser llançat l'any 1993, el President
Clinton prometia la creació de diversos milions de feines, com a conseqüència de
l’augment del comerç amb el Canadà i el Mèxic. La Cambra de Comerç dels Estats
Units es vanta de que el NAFTA ha permès multiplicar per 3,5 el comerç a la
regió (prop de 1200 mil milions de dòlars). Reconeix. no obstant això. que les
promeses de creació de ocupació no s’han complert [9]. Segons una anàlisi del Economic Policy Institut, el nombre de feines
creades als Estats Units via l’augment de les exportacions no compensa les
pèrdues de feines lligades a l’exacerbació de la competència i la importació de
productes estrangers. El nombre total de llocs de treballs destruïts s’ha
estimat a prop d’un milió (879 280 feines destruïdes), res aveure amb els 20
milions de llocs de treball promesos inicialment
[10].
Aquest balanç provisional no te en compte la pressió a la
baixa salaris dels treballadors nord-americans induïda per el NAFTA que ha
contribuït al seu estancament relatiu des de la meitat dels anys 1970. Segons
el Centre for Research on Globalization
el NAFTA ha permès a les empreses nord-americanes mobilitzar els seus capitals
per posar en marxa unitats de producció al llarg de la frontera entre el Mèxic
i els Estats Units (de fet els salaris, el dret laboral i les normes mediambientals
son més febles del costat mexicà), mentre que les fàbriques tancaven als Estats
Units [11]. Allò ha fet possibles beneficis considerables per les grans
empreses, però ha conduït a un deteriori de les condicions de treball a ambdues
bandes de la frontera. En conseqüència, els treballadors nord-americans han
vist imposades baixades salarials mentre que l'atur ha augmentat, i, per altra
banda, els treballadors mexicans s'han vist privats de les seues sortides
professionals tradicionals i forçats a treballar en condicions pròximes de
l’esclavatge a les empreses nord-americanes instal·lades a Mèxic [12]. Segons Jeff
Faux, President del Economic Policy
Institut a Washington, «l’experiència
[del NAFTA] mostra que un vast acord de lliure canvi […] no dona tanta
prioritat als aspectes socials i a les condicions de treball com a la protecció
dels inversors i financers no és viable». [13]
Sectors sencers
amenaçats de reestructuració
Malgrat les modelitzacions optimistes, l’estudi d’impacte de
la Comissió Europea indica que com a conseqüència de l’augment del comerç amb
els Estats Units, «un xoc inicial és previsible als sectors més exposats, cosa que hauria de
conduir a la seva reestructuració . Per exemple, a sectors com «els productors de carn, de fertilitzants, de
bioetanol i de sucre» seran amenaçades per «els avantatges competitius de la indústria nord-americana envers dels seus homòlegs europeus i les
conseqüències negatives a preveure per la indústria europea» [14].
Segons l’estudi, ala producció de màquines elèctriques i
d’equips de transport, així com el sector metal·lúrgic i aquells de la fusta i
del paper, dels serveis de empreses, de la comunicació, dels serveis personals
[15], «podria haver-hi costos d’ajustament
substancials i prolongats. És clar que tot i que la ma d’obra ha la
possibilitat de desplaçar-se als sectors on la demanda augmenta, hi haurà
sectors on les pèrdues de feines seran importants i on els treballadors ho
tindran més difícil per recol·locar-se en els sectors en expansió, en
particular a causa de la inadequació de les seves competències»[16]. Atenuar
tals conseqüències suposaria prendre en
compte mesures socials preventives, però cap mesura d'aquest tipus s’ha previst
ni en l’estudi d’impacte, ni en el mandat de negociació. Al contrari, la
comissió considera que els ingressos generats per l’acord seran suficients pels
Estats per gestionar ells mateixos els danys [17].
No obstant això, hi ha un risc de que regions senceres de la
Unió Europea paguen la factura social de la signatura de l’ acord transatlàntic,
el que podria augmentar encara més la fractura entre els Estats rics i pobres
de la Unió Europea – entre el seu centre i la seva perifèria [18]: els sectors on els
Estats Units són el més competitius a l’exportació són precisament aquells on
els països de la perifèria tenen interessos defensius – com l’agricultura. La integració en la Unió Europea (i l’adopció de l’euro) ja ha tingut com a conseqüència una desindustrialització
parcial dels països mediterranis [19]. En el període actual, les polítiques macroeconòmiques
haurien de tenir per objectiu protegir els ciutadans europeus més aviat que exposar-los
a la competència internacional.
La carrera antisocial:
menys drets, més d’obligacions per als treballadors
Mitjançant l’harmonització
de les normes i regles entre les dues potències transatlàntiques, es podria posar
en perill dret laboral mateix. Els Estats Units s’han negat categòricament
a ratificar les normes més elementals en matèria de dret laboral, en el marc de
l’Organització Internacional del Treball (OIT), incloent-hi les convencions
sobre la llibertat d’associació i de pràctiques sindicals. Al mateix temps, els
recents atacs de la comissió europea sobre els salaris, en el marc de la crisi
de l’euro, demostren la disposició particularment amenaçadora de la Unió Europea en quan
a les normes en matèria de treball [20]. El TTIP podria servir d’instrument per
reformar la legislació del treball a Europa, i «harmonitzar-la » amb la dels Estats Units. Aquesta comprèn per
exemple una disposició antisindical tristament cèlebre, sota una denominació enganyosa
(The Right To Work: el dret a
treballar), que restringeix sistemàticament la llibertat d’associació dels empleats–
amb conseqüències desastroses pels seus drets [21].
Segons la federació sindical AFL-CIO, la legislació nord-americana
ha contribuït a una carrera antisocial entre els Estats en termes de salaris, de normes de salut i de
seguretat, a mesura que els estats es posaven en competició per atreure els
capitals [22]. Quan la Comissió Europea anuncia que desitja fer el inventari de
la legislació del treball de mena a «reduir
el risc de veure la inversió nord-americana disminuir a Europa en benefici
d’altres regions del món»[23], hi ha raons per témer que la competició
entre els Estats membres de la Unió Europea siga exacerbada per la signatura
d’un acord transatlàntic. Després de tot, ¿que no hi ha estat la legislació laboral
europea identificada com «barrera no
aranzelària» al comerç transatlàntic [24] ?
Així, no són només centenars de milers de llocs de treball
els amenaçats per la baixada de tarifes aranzelàries entre la Unió Europea i les
Estats Units, sinó també el dret dels europeus a treballar en condicions
dignes, a organitzar-se i a defensar-se en una Europa colpejada de ple pel fuet
de l’austeritat i de l'atur.
Traducció: David Hervás.
Traducció: David Hervás.
1] De Gucht, K. An European Perspective on Transatlantic Free Trade. SPEECH/13/178,
delivered at the European Conference at Harvard Kennedy School,. 2 March 2013.
[2] European Commission. Independent study outlines benefits of EU-US
trade agreement. Memo/13/211. 12 March 2013. http://europa.eu/rapid/press-release_MEMO-13-211_en.htm
3] Centre for Economic Policy
Research (2013). Reducing Transatlantic
Barriers to Trade and Investment - An Economic Assessment. Final Project
Report. London. http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2013/march/tradoc_150737.pdf
[4] George, C. and Kirkpatrick, C.
(2006) Methodological issues in the
impact assessment of trade policy : experience from the European
Commission’s Sustainability Impact Assessment (SIA) programme. Impact
Assessment and Project Appraisal. 24 (4). pp. 325-334.
[5] George, C. What’s really driving the EU-US trade deal? 8th July 2013. http://www.opendemocracy.net/ourkingdom/clive-george/whats-really-driving-eu-us-trade-deal
[6] European Parliament Impact
Assessment Unit (2013). Initial appraisal
of a European commission Impact Assessment. European Commission proposal to
authorise the opening of negotiations on a Transatlantic Trade and Investment
Partnership between the European Union and United States of America. http://www.europarl.europa.eu/delegations/en/studiesdownload.html?languageDocument=EN&file=92710
[7] Berger, J.Freihandelsstudie – Scharlatanerie im pseudowissen-
schaftlichen Gewand, 18 June 2013 (Translated from German). http://www.nachdenkseiten.de/?p=17671
[9] The US Chamber of Commerce (2013).
NAFTA Triumphant – Assessing Two Decades
of Gains in Trade, Growth and Jobs. p. 9. http://www.uschamber.com/sites/default/files/reports/1112_INTL_NAFTA_20Years.pdf
[10] Economic Policy Institute (EPI)
(2003). NAFTA – Related Job Losses Have
Piled Up Since 1993. http://www.epi.org/economic_snapshots/entry/webfeatures_snapshots_archive_12102003/
[11] Centre for Research on
Globalization (2010) The North American
Free Trade Agreement (NAFTA) Resulted in Increasing Unemployment in the US.
Montreal. Canada. http://www.globalresearch.ca/the-north-american-free-trade-agreement-nafta-resulted-in-increasing-unemployment-in-the-u-s/20444
[13] Faux J. (2011) NAFTA at Seven: Its Impact on Workers in All
Three Nations. Washington D.C. http://www.policyalternatives.ca/sites/default/files/uploads/publications/National_Office_Pubs/nafta_at_7.pdf
[14] European Commission (2013) Impact Assessment Report on the future of
EU-US trade relations. pp 37-38. http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2013/march/tradoc_150759.pdf
[18] EuroMemo Group (2013). The deepening crisis in the European Union:
The need for a fundamental change. http://www2.euromemorandum.eu/uploads/euromemorandum_2013.pdf
[20] For an overview of the attacks on
social rights in the context of the European review of economic and fiscal
policy, see for example http://euobserver.com/news/32462 and http://euobserver.com/ opinion/120319
[21] Greenhouse, S. ‘States seek laws to curb power of unions’.
The New York Times. 3 January, 2011.
[22] See AFL-CIO’s page: http://www.aflcio.org/Legislation-and-Politics/ State-Legislative-Battles/Ongoing-State-Legislative-Attacks/
Right-to-Work-for-Less; and Deakin, S. and Reed, H. (2000). ‘The contested meaning of labour market
flexibility’. Social Law and Policy. Oxford.
[23] European Commission (2013). Impact Assessment of TTIP. p. 52. http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2013/march/tradoc_150759.pdf
[24] Ecorys (2012). ANNEXES – Non-tariff measures in EU-US trade
and investment – An economic analysis. Final Report. The Netherlands. p. 45.
http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2009/december/tradoc_145614.pdf
