La preocupació pel finançament del sistema públic de pensions és un tema
recurrent en la premsa, les tertúlies i en el debat polític. Però pocs alerten
de la necessitat de recuperar la sobirania monetària per a resoldre els
problemes de finançament que pateixen els estats europeus del sud, que ofegats
per les imposicions de Brussel·les intenten atraure capitals estrangers a canvi
d'importants rebaixes fiscals i de cessió de sobirania a favor de les
transnacionals.
Però el problema no és la falta de diners per a finançar les pensions, sinó
la capacitat dels estats per a emetre diners quan és necessari, ja que aquest
model no permet a l'estat espanyol:
- Emetre la seua pròpia moneda, en haver cedit la seua sobirania a la UE.
- Finançar-se amb impostos sense ofegar als treballadors, sustentadors de la recaptació tributària, ja que el marc legislatiu europeu permet a les empreses deslocalitzar-se a la recerca de la menor tributació.
- Recórrer a el deute públic, ja que la normativa europea obliga a vendre-la en el mercat de capitals que fixa la taxa d’interès, la qual cosa impedeix que l'estat controle el preu del seu deute.
Per tant, s'imposa la necessitat de canviar aquest model per a proporcionar
béns i serveis necessaris a totes les persones i garantir-los els drets humans.
De manera que permeta una producció sostenible de béns i serveis necessaris, i
la seua justa distribució social, però sobretot, ha de permetre solucionar la
falta d'equilibri generacional integrant la mà d'obra jove migrant, la que ha anat
i la que arriba d'altres terres a la recerca d'una vida digna, per a garantir
el sistema públic de pensions.
Un estat sobirà, fort, amb un sistema fiscal just, basat en la imposició directa i progressiva, permetria que el sistema públic de pensions garantira unes prestacions dignes a totes les persones que ostenten el dret a percebre-les.
Per tot açò, enfront dels qui argumenten la insostenibilitat del sistema públic de pensions per a convertir aquest dret en un negoci més, les associacions i organitzacions que integren la plataforma En Defensa del Sistema Públic de Pensions (*) reivindiquem:
- Els sistemes públics han de garantir les prestacions a través dels PGE com qualsevol altra despesa d'Estat.
- Les pensions mínimes, contributives i no contributives, s'equipararan, com a mínim, al salari mínim interprofessional.
- Garantir la cotització de qualsevol tipus de contracte i el poder adquisitiu de les actuals i futures pensionistes, establint un criteri de proporcionalitat d'acord al salari.
- Recuperar el poder adquisitiu de les pensions de 2011, any en que es van congelar per primera vegada. L'increment correspondrà a la sumatòria dels percentatges de l’IPC, des d'eixe any, fins a la data en què s’aprova la dita recuperació.
- Eliminació dels límits màxims de cotització
- Acabar amb l’escletxa existent en les retribucions d’homes i dones, causades per la discriminació en salaris i la no cotització de les dones.
- La derogació de les dos últimes reformes laborals i establir un nou marc de relacions laborals.
- La derogació de les dos últimes reformes del sistema de pensions.
- Que
s’establisca un debat públic i profund sobre el Sistema Públic de Pensions amb participació
real i efectiva de totes les forces social.

Salvemos
el sistema público de pensiones.
La
preocupación por la financiación del sistema público de pensiones es un tema
recurrente en la prensa, las tertulias y en el debate político. Pero pocos alertan
de la necesidad de recuperar la soberanía monetaria para resolver los problemas
de financiación que padecen los estados europeos del sur, que ahogados por las
imposiciones de Bruselas intentan atraer capitales extranjeros a cambio de
importantes rebajas fiscales y de cesión de soberanía a favor de las
transnacionales.
Pero
el problema no es la falta de dinero para financiar las pensiones, sino la
capacidad de los estados para emitir dinero cuando es necesario, ya que este
modelo no permite al estado español:
- Emitir su propia moneda, al haber cedido su soberanía a la UE.
- Financiarse con impuestos sin ahogar a los trabajadores, sustentadores de la recaudación tributaria, ya que la normativa europea permite a las empresas deslocalizarse en busca de la menor tributación.
- Recurrir a la deuda pública, ya que la normativa europea obliga a venderla en el mercado de capitales donde es adquirida por los buitres, lo que impide que el estado controle los precios de su deuda.
Un
estado soberano, fuerte, con un sistema fiscal justo, basado en la imposición
directa y progresiva, permitiría que el sistema público de pensiones
garantizara unas prestaciones dignas a todas las personas que ostenten el
derecho a percibirlas.
Por
todo ello, frente a quienes argumentan la insostenibilidad del sistema público
de pensiones para convertir este derecho en un negocio más, las asociaciones y
organizaciones que integran la plataforma En
Defensa del Sistema Públic de Pensions (*) reivindicamos:
·
Los
sistemas públicos deben garantizar las prestaciones a través de los PGE como
cualquier otro gasto de Estado.
· Las pensiones mínimas, contributivas y no contributivas, se
equipararán como mínimo, al salario mínimo interprofesional.
· Garantizar la cotización de todo tipo de contrato y el poder
adquisitivo de las actuales y futuras pensionistas, estableciendo un criterio
de proporcionalidad de acuerdo al salario.
· Recuperar
el poder adquisitivo de las pensiones del 2011, año en que se congelaron por
primera vez.
·
El
incremento corresponderá a la sumatoria de los porcentajes del IPC, desde ese
año, hasta la fecha en que se apruebe dicha recuperación.
· Eliminación
de los topes máximos de cotización.
· Acabar
con la brecha existente en las retribuciones de hombres y mujeres, causadas por
la discriminación en salarios y la no cotización de las mujeres
· La
derogación de las dos últimas reformas laborales y establecer un nuevo marco de
relaciones laborales.
· La
derogación de las dos últimas reformas del sistema de pensiones.
· Que
se establezca un debate público y profundo sobre el Sistema Público de
Pensiones con participación real y efectiva de todas las fuerzas sociales.
(*)Ara Benicàssim, CGT Cs,
Castelló en Moviment, CCOO, EU PV, Iai@flautas, Intersindical Valenciana, PCPE,
CUO Cs, Col·lectiu Betxí, Compromís Cs, PDaD Cs, No als Tractas Desiguals..

