Salvem les pensions

La preocupació pel finançament del sistema públic de pensions és un tema recurrent en la premsa, les tertúlies i en el debat polític. Però pocs alerten de la necessitat de recuperar la sobirania monetària per a resoldre els problemes de finançament que pateixen els estats europeus del sud, que ofegats per les imposicions de Brussel·les intenten atraure capitals estrangers a canvi d'importants rebaixes fiscals i de cessió de sobirania a favor de les transnacionals. 

Però el problema no és la falta de diners per a finançar les pensions, sinó la capacitat dels estats per a emetre diners quan és necessari, ja que aquest model no permet a l'estat espanyol:

1.  Emetre la seua pròpia moneda, en haver cedit la seua sobirania a la UE.
2. Finançar-se amb impostos sense ofegar als treballadors, sustentadors de la recaptació tributària, ja que el marc legislatiu europeu permet a les empreses deslocalitzar-se a la recerca de la menor tributació.
3. Recórrer a el deute públic, ja que la normativa europea obliga a vendre-la en el mercat de capitals que fixa la taxa d’interès, la qual cosa impedeix que l'estat controle el preu del seu deute.

Per tant, s'imposa la necessitat de canviar aquest model per a proporcionar béns i serveis necessaris a totes les persones i garantir-los els drets humans. De manera que permeta una producció sostenible de béns i serveis necessaris, i la seua justa distribució social, però sobretot, ha de permetre solucionar la falta d'equilibri generacional integrant la mà d'obra jove migrant, la que ha anat i la que arriba d'altres terres a la recerca d'una vida digna, per a garantir el sistema públic de pensions.