Salvem les pensions

La preocupació pel finançament del sistema públic de pensions és un tema recurrent en la premsa, les tertúlies i en el debat polític. Però pocs alerten de la necessitat de recuperar la sobirania monetària per a resoldre els problemes de finançament que pateixen els estats europeus del sud, que ofegats per les imposicions de Brussel·les intenten atraure capitals estrangers a canvi d'importants rebaixes fiscals i de cessió de sobirania a favor de les transnacionals. 

Però el problema no és la falta de diners per a finançar les pensions, sinó la capacitat dels estats per a emetre diners quan és necessari, ja que aquest model no permet a l'estat espanyol:

1.  Emetre la seua pròpia moneda, en haver cedit la seua sobirania a la UE.
2. Finançar-se amb impostos sense ofegar als treballadors, sustentadors de la recaptació tributària, ja que el marc legislatiu europeu permet a les empreses deslocalitzar-se a la recerca de la menor tributació.
3. Recórrer a el deute públic, ja que la normativa europea obliga a vendre-la en el mercat de capitals que fixa la taxa d’interès, la qual cosa impedeix que l'estat controle el preu del seu deute.

Per tant, s'imposa la necessitat de canviar aquest model per a proporcionar béns i serveis necessaris a totes les persones i garantir-los els drets humans. De manera que permeta una producció sostenible de béns i serveis necessaris, i la seua justa distribució social, però sobretot, ha de permetre solucionar la falta d'equilibri generacional integrant la mà d'obra jove migrant, la que ha anat i la que arriba d'altres terres a la recerca d'una vida digna, per a garantir el sistema públic de pensions. 

TREBALL I SALARI SOCIAL

Rafael Pla López.  ATTAC PV

Sa pàgina:  http://www.uv.es/~pla/

 

El funcionament de tota societat es basa en el treball, és a dir, en el fet que les persones capaces de fer-ho dediquen una part del seu temps a satisfer les necessitats dels altres, i no únicament les seues pròpies necessitats. Així, hem d'entendre com a treball no només les activitats productives, d'objectes o d'informació, sinó també les activitats de cura de les persones en el sentit més ampli del terme.

Quan diem "una part del seu temps" ho hem d'entendre en un sentit ampli: com una part de la seua jornada o com una part de la seua vida, el que es coneix com a vida laboral, que normalment exclou el període de la infància o el període de jubilació, i en alguns casos el que es coneix com a anys sabàtics, a més dels períodes de vacances. No obstant això, en una societat dividida en classes, hi ha persones de classes privilegiades que tenint capacitat de fer-ho no treballen, sinó que viuen del treball dels altres al llarg de tota la seva vida. Però hauríem de tendir a una societat en què tothom aporte segons la seua capacitati reba segons les seves necessitats. I en la qual, per tant, s'entenga el treball com un deure i la satisfacció de les necessitats com un dret.

En el camí cap a aquesta societat, cal tendir a que cada vegada més necessitats estiguen garantides universalment de manera incondicional. Entre elles, s'han prioritzant l'educació i la sanitat, actualment amenaçades, i podrien ampliar-se a altres com l'habitatge, l'alimentació bàsica o el transport col·lectiu.