LA PLATAFORMA PETROLI NO, COLUMBRETES NETES valora positivament el desistiment al projecte de prospeccions del Golf de València.

LA PLATAFORMA PETROLI NO, COLUMBRETES NETES valora positivament el desistiment al projecte de prospeccions del Golf de València però recorda que encara hi ha concessions vigents i per tant el medi ambient, l’economia i formes tradicionals de vida continuen amenaçats.

Des de la Plataforma PETROLI NO, COLUMBRETES NETES valorem positivament el desistiment de Cairn Energy a part de les exploracions i posteriors prospeccions petrolíferes que tenia concedides al Golf de València. Dir però que seguirem vigilants tant a noves concessions com a les ja concedides doncs la multinacional mantindrà els projectes d'aquest tipus que té autoritzats i que preveu portar a terme en altres punts de la costa valenciana com ara 'Benifaió', 'Gandia', 'Altamar 1' i 'Altamar 2'.

Agraïments a totes les organitzacions que formen part de les diferents plataformes d’arreu i que han i estan fent una excel·lent tasca d’activisme i resistència per a evitar que es malmetre més encara el medi ambient i, com no pot ser d’altra forma, als ciutadans i ciutadanes que ens han recolzat en aquesta tasca.

Per acabar i com ja hem esmentat, assenyalar que la lluita continua doncs, malgrat aquest xicotet pas, encara queden molts projectes actius i sol·licitats tant a casa nostra com arreu i la Plataforma PETROLI NO, COLUMBRETES NETES és contrària a tota agressió al medi ambient (entre les quals el TTIP que inclou l’abolició de les restriccions vigents als impediments a l’exportació de combustibles, inclòs el gas liquat i el petroli, entre altres proteccions a les grans multinacionals i contra l’interès general) i reivindica el canvi de model cap a les energies netes i renovables.

ATTAC, asociación sin ánimo de lucro, denuncia que el pasado 5 de noviembre fue publicada en el BOE la Ley 21/2014, de 4 de noviembre, por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, y la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, en virtud de la cual la reproducción total o parcial, así como la descarga del material de esta página es susceptible de ser gravado por un canon a cobrar por CEDRO, en contra de nuestra voluntad, y por tanto solicitamos su inmediata derogación.          

 

Acció reivindicativa a les Illes Columbretes

La plataforma Petroli No, Columbretes Netes ha dut a terme una acció reivindicativa a les illes Columbretes amb la finalitat d'alertar sobre el risc que suposen els projectes petroliers que s'estan autoritzanta arreu l'estat espanyol. 

Pel que fa al projecte que Cairn Energy, de connivència amb el govern del PP i molt especialment amb el ministre d'Indústria J.M. Soria, pretén dur a terme en el golf de València, la Plataforma Petroli No, Columbretes Netes alerta sobre el risc de perdre un dels ecosistemes més valuosos de la Mediterrània Occidental. Aquest projecte afectaria tant a les nostres costes com a la Reserva Natural i Marina de les illes Columbretes, petit arxipèlag de la costa castellonenca que atresora una infinitat d'espècies endèmiques, protegides i en perill d'extinció.

Per açò, la plataforma pretenia realitzar una cadena humana portant banderoles per un camí asfaltat que recorre part de l'Illa Grossa. Davant la negativa de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi ambient de la Generalitat Valenciana a concedir el permís sol·licitat per a dur a terme l'acció, la plataforma va decidir anar a les illes i adaptar-se a les condicions que la pròpia conselleria imposa a tots els grups culturals que visiten les illes. La sorpresa ha sigut majúscula quan en arribar a les illes hem vist com una llanxa patrullera de la guàrdia civil ens estava esperant en el port i al voltant de 8 policies autonòmics romanien apostats en diversos punts de l'illa. 

El desembarcament ha sigut tediós puix que no han permès que en cap moment hi haja més de 20 persones alhora sobre l'Illa , malgrat que hi havia 2 guies disponibles la qual cosa permetia que hi haguera fins a 40 persones alhora, que és l'habitual en condicions normals. 

La policia autonòmica ha tingut controlats als visitants en tot moment gravant i fotografiant al tots i totes nosaltres quan, recordem, disposàvem de tots els permisos pertinents i tractàvem de realitzar una activitat habitual i fins i tot quotidiana a les illes. 

El més greu, però, és que la policia autonòmica, per a desplaçar-se fins a les illes, ha utilitzat un helicòpter que en dos viatges des de la costa, ha portat fins a les illes als agents desplaçats en un dispositiu repressiu més dels que ja ens té acostumat el govern. 

A l'enorme despesa que suposa aquest dispositiu del tot innecessari (a les illes s'havien desplaçat famílies senceres, amb menors i gent d'avançada edat), cal afegir que en aquesta època de l'any està prohibit utilitzar l'heliport excepte en casos d'emergència, ja que es troben reproduint-se les diferents aus marines que utilitzen les illes com a lloc de cria. Entre elles es troben diverses espècies protegides.

Des de la plataforma denunciem aquestes pràctiques que demostren el doble joc al que juga el govern valencià, qui assegura que s'oposa a les prospeccions petrolíferes però després tracta d'ocultar i fins i tot  de criminalitzar aquelles organitzacions que realment s'oposen. I denunciem que  qui realment posa en risc el medi ambient és el propi consell, autoritzant l'ús d'helicòpters en un moment sensible per a la reproducció d'espècies.

Una alimentació addicta al petroli

http://www.edualter.org/material/actualitat/crisi/model.htm

Esther Vivas- Consejo Científico de ATTAC

Mengem petroli, encara que no ho sembli. L'actual model de producció, distribució i consum d'aliments és addicte a l'or negre. Sense petroli, no podríem menjar com ho fem. No obstant això, davant un escenari on cada vegada serà més difícil extreure petroli i aquest resultarà més car, com anem a alimentar-nos?

L'agricultura industrial ens ha fet dependents del petroli. Des del cultiu, la recol·lecció, la comercialització i fins al consum, necessitem d'ell. La revolució verda, les polítiques que ens van dir modernitzarien l'agricultura i acabarien amb la fam, i que es van implementar entre els anys 40 i 70, ens van convertir en “ionquis” d'aquest combustible fòssil, en part gràcies al seu preu relativament barat. La mecanització dels sistemes agrícoles i l'ús intensiu de fertilitzants i pesticides químics són el millor exemple. Aquestes polítiques van significar la privatització de l'agricultura, deixant-nos, a camperols i consumidors, en mans d'un grapat d'empreses de l'agronegoci.

A pesar que la revolució verda va insistir que augmentaria la producció de menjar i, en conseqüència, acabaria amb la fam, la realitat no va resultar ser així. D'una banda, sí que va créixer la producció per hectàrea. Segons dades de la FAO, entre els anys 70 i 90, el total d'aliments per capita a nivell mundial va pujar un 11%. No obstant això, això no va repercutir, com assenyala Jorge Riechmann en la seva obra ‘Cuidar la (T)tierra’, en una disminució real de la fam, ja que el nombre de persones famolenques en el planeta, en aquest mateix període i sense comptar a Xina, la política agrícola de la qual es regiria per altres paràmetres, va ascendir, també, en un 11%, passant dels 536 milions als 597.

En canvi, la revolució verda va tenir conseqüències molt negatives per a petits i mitjans camperols i per a la seguretat alimentària a llarg termini. En concret, va augmentar el poder de les empreses agroindustrials en tota la cadena productiva, va provocar la pèrdua del 90% de l'agrodiversitat i la biodiversitat, va reduir massivament el nivell freàtic, va augmentar la salinització i l'erosió del sòl, va desplaçar a milions d'agricultors del camp a les ciutats misèria, desmantellant els sistemes agrícoles tradicionals, i ens va convertir en dependents del petroli.