Educació, dret o privilegi?

Esther Vivas

El meu avi gairebé no va estudiar. Va començar a treballar als 12 anys de pastor. Sempre em va dir: “Els joves heu d’estudiar. Quina sort que tu sí hagis pogut”. Jo vaig poder perquè un sistema de beques m’ho va permetre. Avui no tothom té la mateixa sort. L’any passat, 30 mil universitaris no van poder pagar les seves matrícules, i es van quedar fora. Volen que l’educació torni a ser un privilegi, accessible només als que s’ho puguin pagar.

La Llei Wert, malgrat la seva pomposa nomenclatura: Llei Orgànica per a la Millora Educativa (LOMCE), no millorarà la nostra educació, ans al contrari la convertirà en una “educació low cost”, assistencial i de segona. Deteriorar el sistema d’educació públic és la millor garantia per assegurar l’èxit de l’educació privada. La LOMCE, així mateix, significa gestió piramidal i antidemocràtica dels centres, criteris pedagògics productivistes al servei de les empreses, claudicació davant les pressions de la jerarquia eclesiàstica.

A Catalunya, la Llei Wert relega el català a llengua de “quarta categoria”, per darrere del castellà i de la primera i segona llengua estrangera. Serà considerada “llengua d’especialitat”. D’aquesta manera, es podrà obtenir el títol d’ESO o Batxillerat sense acreditar-ne el seu coneixement, ja que no serà necessari examinar-se de totes aquestes assignatures. L’objectiu de Wert and co. és, ni més ni menys, que acabar amb un model d’immersió lingüística i de cohesió social reeixit. Ja ho deia el ministre. Es tracta d’”espanyolitzar als nens catalans”. Ni més ni menys.

I davant l’escassetat de recursos econòmics, els centres educatius obren la porta, de bat a bat, al mecenatge privat. Algunes universitats fins i tot criden a “apadrinar” als seus estudiants. Però l’educació no pot ser ni un privilegi ni pot estar supeditada a un acte de beneficència, amb les consegüents contrapartides. Què serà de la nostra educació en mans d’Unión Fenosa, Repsol, Telefónica i BBVA? Totes elles, per cert, ja compten amb les seves corresponents càtedres universitàries… i volen més .

Davant la imposició d’una educació privada, classista, espanyolista, autoritària i sexista, aquest dijous, 24, es convoca una vaga a tots els cicles formatius. Defensar un model educatiu públic i de qualitat ens incumbeix a tots. Ens volen pobres i ignorants. No ho podem permetre. L’ofensiva contra l’educació pública se suma a les retallades en sanitat , prestacions socials… i és un nou atac a drets fonamentals.

Volen que tornem a l’època de les nostres àvies i avis, on tan sols estudiaven aquells que s’ho podien permetre. Els altres al camp i a la fàbrica. En el nostre món modern, aposten per una educació de primera (privada) i una altra de segona (pública). Segregant des de petits la societat del futur. Davant del dilema que ens imposen, educació: dret o privilegi?, la seva aposta és clara, però la nostra també.

Esther Vivas – Consejo Científico de ATTAC España

Font:  http://esthervivas.com/2013/10/24/educacion-derecho-o-privilegio/

UNA LEY QUE SEGREGA LA EDUCACIÓN

Nuño Jiménez Walter

La ley estrella del PP, ha devenido en soledad parlamentaria, pero también el Consejo de Estado le ha dado la espalda a la eliminación de la asignatura de educación para la ciudadanía, como así recomienda el Consejo de Europa, al igual que la incorporación de una tercera hora de Educación Física a la que esta ley hace caso omiso, incluso va más allá al eliminar de facto la Educación Física de los planes de 2º de bachillerato.

Esta ley, sancionada dos días antes de la celebración de la fiesta nacional, es quizá, la ley más antipatriota que haya podido existir, por no apoyarla ningún partido más que el que gobierna, por ir contra el ámbito competencial del Estado de las Autonomías, no dejandolas proponer contenidos ni continuar con la inmersión en su lengua autóctona, por ir contra el espíritu democrático, en especial respecto a las direcciones de los centros, y por ir contra los tiempos que corren, en un momento en que los seminarios se vacían por una laicidad que consagra la constitución, mientras la nueva ley incorpora la religión como asignatura equiparada a matemáticas para la media final que da acceso a la carrera escogida o a una beca, con un marcado sesgo ideológico propio de tiempos pretéritos, mezclando lo moral con lo estríctamente académico.