EUROPARLAMENTARIS A LA UJI

Tiziana Beghin, eurodiputada pel Movimento 5 Stelle, Florent Marcellesi, eurodiputat per Equo, i Cristina Cabedo diputada en les Corts Valencianes per Podem, han exposat la seua visió del TTIP i el CETA en la UJI, en un acte organitzat per la Campanya NO al TTIP Comarques de Castelló.

Tiziana Beghin va analitzar les prediccions optimistes que la Comissió Europea fa sobre el TTIP i va destacar que el creixement previst del 0,05% anual del PIB equival a un error estadístic, per la qual cosa és menyspreable. Va explicar que el TPP, el CETA i el TTIP componen una gran zona de comerç per a les decadents economies de l'OCDE, aïllada de Xina i les economies emergents. En realitat són tractats proteccionistes que imposen la competència enfront de la cooperació internacional.

Tiziana va explicar que el TTIP és perjudicial per a les PIMES, ja que redueixen el comerç intraeuropeu per a ser substituït pel comerç transatlàntic que beneficia únicament a les multinacionals de tots dos costats de l'Atlàntic. També va exposar que el ISDS és un mecanisme dissenyat per a assegurar el benefici de les multinacionals, que frena automàticament l'activitat  reguladora dels estats en favor dels ciutadans, la salut pública i el medi ambient.

Cristina Cabedo va deixar clar que aquests tractats són un assalt als drets socials i als serveis públics, i amenacen directament a la democràcia.

Florent Marcellesi va explicar que els punts claus d'aquests tractats són tres, la globalització com a marc històric, la competència com a model de comportament, i el creixement com a objectiu, i els va analitzar un per un.

La globalització com pretès fi de la història irreversible no és possible, ja que el model econòmic que ho desenvolupa se sustenta en l'ús de combustibles abundants i d'alta densitat, com els combustibles fòssils, que tenen data de caducitat, per la qual cosa la realitat imposa eixir d'aquest model.

La competència com a model de comportament, és un absurd perquè perquè quan un país exporta un altre ha d'importar, és a dir, perquè un guanye un altre o uns altres han de perdre.

Quant al pretès creixement indefinit del PIB, va afirmar que és contraproduent, ja que una vegada  aconseguit un determinat nivell de renda per capita el creixement no genera més benestar. Tampoc és capaç de solucionar els problemes de desocupació, que  és endèmic, ni la creixent desigualtat. Finalment, aquest model de creixement no es pot mantenir  per la degradació del medi ambient que implica, com testifica el canvi climàtic, i perquè el planeta té uns límits físics.

Florent Marcellesi, amb molt optimisme va presentar la solució a través d'un model alternatiu basat en la redistribució de la riquesa i l'ús sostenible dels recursos renovables. Va recordar a més com la mobilització ciutadana va derrotar a altres acords com el AMI, l'ACTA, i el mateix ho podem aconseguir amb el TTIP.

Publicat a:

http://castellonconfidencial.com/charla-uji-ttip/

 ATTAC, asociación sin ánimo de lucro, denuncia que el pasado 5 de noviembre fue publicada en el BOE la Ley 21/2014, de 4 de noviembre, por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, y la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, en virtud de la cual la reproducción total o parcial, así como la descarga del material de esta página es susceptible de ser gravado por un canon a cobrar por CEDRO, en contra de nuestra voluntad, y por tanto solicitamos su inmediata derogación.      

Dividits, sense protecció ni dret a la vaga, o com el tractat transatlàntic és una amenaça per als llocs de treball i els drets socials

Kim Bizarri, Seattle to BrusselsNetwork

english                                              français

En octubre 2013, la xarxa Seattle to Brussels (S2B) va publicar un informe sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP ) entre els Estats Units i l’Unió Europea que se està negociant de esquenes a la opinió pública.

Aquest article és una traducció del primer capítol de l'informe, dedicat als efectes sobre els treballadors, on es detallen les amenaces què fan pesar les negociacions transatlàntiques sobre els drets socials.

Dividits, sense protecció ni dret a la vaga

Molta tinta s’ha fet córrer en els grans mitjans de comunicació lloant un acord de lliure canvi entre la Unió europea i les Estats Units que hauria de permetre a les dues potències de una i altra de l’atlàntic sortir del marasme econòmic.

En el seu discurs sobre l’estat de la Unió el 13 de febrer de 2013, el President Obama anunciava: «llançarem les negociacions per una vasta cooperació transatlàntica de comerç i d’inversió amb la Unió europea, perquè un comerç atlàntic lliure i just permetrà crear milions de llocs de treball de qualitat a Amèrica». 

Declaracions de les quals el comissari europeu al comerç Karel de Gucht s’ha fet ressò: «Per Europa, els efectes d'aquest acord que provem de concloure haurien de ser de l’ordre de 0,5 a 1% del PIB, amb centenars de milers de llocs de treball creats… Aportarà nous clients pels nostres productors, peces menys cares pels nostres productors i una competència més gran qui farà les nostres empreses més eficaces» [1] 

No obstant això si es consideren aquestes xifres de més a prop, es comprova que els efectes econòmics del TTIP són àmpliament sobreestimats. De fet, no només aquestes promeses en termes de creació de riquesa i d’ocupació no seran probablement complides, sinó que les polítiques de protecció social i el dret laboral, considerades com «barreres no  aranzelàries» al comerç transatlàntic, podrien ser seriosament posats en perill amb l’adopció  de l’acord.