“Ens
oposem als tractats de comerç i inversió com ara el TTIP, el CETA
i el TiSA, en defensa d'una vida digna en una societat justa i en un
medi ambient sa."
1
. ¿Qui
som?
Som
una campanya formada per moviments socials, organitzacions sindicals
i polítiques, col·lectius, plataformes i assemblees ciutadanes que
comparteixen una profunda preocupació per les diferents amenaces que
plantegen els tractats de comerç i inversió, com ara el
Transatlantic
Trade and Investment Partnership
(TTIP, per les sigles en anglès, o Tractat de Lliure Comerç
Transatlàntic); el Comprehensive
Economic and Trade Agreement
(CETA, o tractat entre la Unió Europea i Canadà) o el TiSA (Acord
sobre el comerç de serveis). Representem interessos públics molt
diversos, incloent-hi la defensa dels drets laborals i sindicals, el
dret a la igualtat, la protecció del medi ambient, el control públic
dels sistemes financers, la salut pública, l'agricultura, els drets
dels consumidors, la seguretat alimentària, el dret a l'accés
públic a la informació i a la privacitat de les dades personals als
serveis digitals.
En
resum: la defensa dels serveis públics essencials com ara
l'educació, la sanitat, les pensions i tots els drets recollits en
la Carta Internacional dels Drets Humans.
Tenim
el ferm compromís de rebutjar les negociacions i ratificacions de
tractats com el TTIP, el CETA i el TiSA, per així garantir un debat
polític transparent i democràtic. Tots els acords han de servir a
l'interès públic i al nostre futur en comú.
2
. Què
són els tractats de lliure comerç i inversió?
Els
tractats de lliure comerç són acords adoptats per dos o més Estats
amb la finalitat d'ampliar el mercat de béns, serveis i capitals
entre els Estats signants. És a dir, constitueixen lleis del comerç
global i són una eina del capitalisme per afavorir l'acumulació de
capital per part de les multinacionals, les quals són la major part
dels inversors estrangers. Amb els tractats es pretén assegurar
l'expansió econòmica, reduint aranzels, i sobretot liberalitzant el
trànsit comercial i financer, facilitant la circulació de
mercaderies i capitals, així com l'apropiació per part de les
multinacionals dels ingressos obtinguts en el comerç global, sense
contribuir al desenvolupament de les comunitats, què són les què
els hi faciliten els recursos que exploten.
Aquests
tractats pretenen garantir-li l'obtenció de beneficis a les
inversions estrangeres, no solament reduint aranzels, sinó
centrant-se sobretot en reduir els controls normatius (anomenats
barreres no aranzelàries) i en atorgar eines jurídiques als
inversors estrangers que els permeten eliminar qualsevol obstacle,
fins i tot legislatiu, que els hi puga impedir l'obtenció de
beneficis.
Els
textos publicats d'acords com el CETA, diverses filtracions del TTIP
i el TiSA, l'experiència de l'acord de lliure comerç i inversió
signat entre Mèxic, Canadà i els EUA. l'any 1993 (NAFTA), i indicis
provinents de les empreses i la indústria que hi participen d'alguna
manera en aquestes negociacions, revelen que l'enfocament sobre
barreres no aranzelàries i la convergència de la reglamentació
entre ambdues parts s'està usant per impulsar la desregulació, una
visió sobre els drets de propietat intel·lectual que només
fomenten els monopolis, i una cursa per igualar drets i estàndards a
la baixa. Els pretesos beneficis econòmics, doncs, no tenen fonament
i, en qualsevol cas, són marginals per la societat en general, fins
i tot en el cas que fora cert allò que expliquen els defensors de
l'acord. Més aviat, tot indica que els objectius dels acords
amenaçaran importants drets adquirits al llarg de les lluites
democràtiques i els interessos socials dels pobles d'arreu del món.
Les
negociacions, a més a més, es fan sense una consulta pública
efectiva i els parlaments nacionals no són informats sobre els
detalls dels textos de negociació de la Comissió.
3
. Què
ens preocupa?
-
La
manca de transparència i de procediments democràtics,
el què fa impossible per la ciutadania i la societat civil el
seguiment de les negociacions i la garantia que els interessos
públics estiguen sent-hi protegits. Actualment la informació sobre
aquestes negociacions està molt esbiaixada donat que certs grups
empresarials tenen un accés privilegiat a la informació i
oportunitats per influir en les mateixes.
-
El
capítol proposat sobre protecció d'inversions i en particular la
inclusió d'una disposició sobre el mecanisme de Solució de
Diferències entre l'Estat i l'Inversor (ISDS/ ISC).
Mitjançant aquest, s'atorga als inversors drets d'exclusivitat per
demandar els Estats quan consideren que alguna decisió democràtica
– presa per institucions representatives i perseguint l’interès
general – puga tindre impactes negatius en els seus guanys
presents o futurs. Aquests mecanismes es desenvolupen al marge de
qualsevol tribunal nacional o internacional, el què soscava els
sistemes legals dels Estats, així com la sobirania democràtica
d'aquests per la formulació i aplicació de lleis i polítiques
d'interès públic.
-
La
creació de noves estructures antidemocràtiques de govern, i de
procediments que tenen com objectiu “harmonitzar les regulacions”
com ara el Consell de Cooperació Regulatòria.
Aquestes estructures permetrien que les decisions preses en el marc
de qualsevol d'aquests tractats siguen constantment fiscalitzades
per tecnòcrates que no han estat triats pel poble i grans grups
empresarials de pressió, l'única finalitat dels quals és garantir
el benefici empresarial, impedint als Estats la protecció de
l’interès públic.
-
També
ens preocupa l'objectiu d'enfortir la protecció dels “drets de
propietat intel·lectual”, la qual, tal i com està plantejada
ataca alguns dels nostres drets bàsics com ara la salut,
l'educació, la cultura i la llibertat d'expressió.
4
. Demandes
i objectius compartits:
Sobre
la base dels valors de la solidaritat internacional, la justícia
social, la sostenibilitat ambiental i el respecte dels drets humans,
treballem amb els nostres aliats als cinc continents, i demanem i
exigim:
a)
Transparència immediata:
demanem que es facen públics tots els textos de les negociacions que
s'estiguen duent a terme en qualsevol dels tractats que es vulguen
signar, per tal de permetre un debat públic obert i crític sobre el
TTIP i el CETA.
b)
que NO es privatitze la justícia:
ens oposem a qualsevol mecanisme de solució de diferències entre
inversor i Estat que es desenvolupe al marge del sistema judicial de
cada Estat, i mantenim amb fermesa la sobirania de les nostres
nacions pel que fa a la presa de decisions encaminades a la defensa i
millora de l’interès públic i del bé comú per damunt dels
interessos privats.
c)
que NO es pose en marxa el Consell de Cooperació Regulatòria:
tota la regulació que puga afectar les operacions comercials i
financeres, així com les que es refereixen a les condicions de
producció i distribució, han d'estar en mans d'òrgans i processos
controlats democràticament des dels Estats i mai des d'òrgans
supranacionals, per tal de garantir l’interès públic i el
desenvolupament sostenible de les economies locals.
d)
que NO es desregulen ni es rebaixen els estàndards de protecció:
s'ha de garantir l'aplicació del principi de precaució, la
contractació pública, les normes socials i laborals, de consum i de
la salut pública, la protecció del medi ambient (incloent-hi la
regeneració dels nostres recursos naturals), el benestar animal, les
normatives sanitàries en matèria d'alimentació i les pràctiques
agrícoles ambientalment sostenibles, l'accés a la informació, la
cultura i la medicina, la regulació dels mercats financers; així
com també s'han de garantir la protecció de dades i altres drets
digitals que han de ser competència exclusiva dels Estats, i cap
comissió o comitè d'àmbit supranacional deu decidir sobre ells. De
la mateixa forma, el reconeixement mutu de les normatives dels
diferents Estats no és acceptable en la mesura en què siga
contrària a l’interès general.
e)
que No existeix pitjor desregulació que la privatització dels
serveis públics.
Defensem l'accés universal a una educació de qualitat, a l'atenció
de la salut i altres serveis públics com a instruments per sostindre
la reproducció social de la vida; una contractació pública que
promoga l'ocupació i les economies locals; així com la
discriminació positiva, la integració social, l'economia sostenible
i la cura de les persones.
En
aquest sentit, cal tindre ben present que els efectes de la
privatització dels serveis públics tenen un especial impacte en les
condicions de vida i treball dels més febles (gent sense recursos i
especialment infants i dones).
f)
La promoció de pràctiques agrícoles sostenibles i respectuoses amb
el medi ambient i la protecció de la petita agricultura familiar.
g)
Les institucions públiques han de mantindre el poder polític i les
estructures necessàries per a protegir certs sectors sensibles i
protegir les normes que són importants per a la nostra qualitat de
vida. Les
normatives laborals i ambientals internacionalment acordades han de
ser respectades. La violació contínua de les normatives laborals ha
de ser objecte de sancions, i aquestes han de ser executades.
Finalment
defensem la construcció d'unes relacions i d'unes polítiques
comercials entre els nostres pobles que posen en primer lloc les
persones i el planeta, garantint:
-
Els
drets humans universals i inalienables de totes les persones,
inclosos els drets a una alimentació adequada, aigua, salut, drets
sexuals i reproductius, integritat física i psíquica, roba,
habitatge, educació, protecció social, mobilitat, cultura, oci i
un medi ambient net.
-
Un
treball decent, que permeta la gent viure una vida digna,
incloent-hi una renda adequada i drets laborals.
-
El
reconeixement del treball reproductiu i de cura, així com dels
treballs informals de servei a les persones i a la comunitat.
Garantir una redistribució equitativa i una reorganització
socioeconòmica, de manera que aquests treballs no recaiguen en
exclusiva sobre les dones les tasques del benestar quotidià, així
com la igualtat de drets entre dones i homes.
-
Una
transició cap a una economia de baixes emissions de carboni, que no
estiga basada en un consum excessiu, sinó en l'ús socialment i
ecològica responsable dels recursos, i que permeta una vida digna
sense posar en perill l'ajuda entre persones i amb generacions
futures, així com de l'agricultura, la flora i la fauna.
-
Assolir
una transparència i una participació ciutadana significativa en
tots els nivells de presa de decisions.
-
La
lluita contra la pobresa i l'establiment de noves relacions de
solidaritat i equitat entre homes i dones, així com entre persones
d'altres regions i el respecte dels drets de les persones refugiades
i immigrants.
Divendre 7 d'octubre:
Plaça Maria Agustina, a les 12h.
Concentració:
Dijous 13 d'octubre:
Universitat Jaume I, a les 12h.
Taula rodona:
Campanya Pobresa 0.
Museu de Belles Arts, a les 19.30h:
Xarrada-col·loqui:
Ponents: Marina Albiol (Eurodiputada) i Xavi del Senyor (Regidor).
Dissabte 15 d'octubre:
Plaça Sta. Clara, de 11 a 14h:
Concentració amb activitats lúdiques i batucada.
